OPEN EDUCATION

Font:https://flic.kr/p/aZhtF4

La UNESCO pretén promoure, a través de l'educació, la ciència, la cultura i la comunicació, la col·laboració entre les nacions, i insisteix en la necessitat d’universalitzar l’accés a l’educació per la construcció de la pau, el desenvolupament social i econòmic, i el diàleg intercultural. Els recursos educatius oberts fomenten l’oportunitat de millorar la qualitat de l’educació així com facilita la política del diàleg, l’intercanvi de coneixement i la capacitat de crear-ne de nou. La pròpia UNESCO va ser la que va definir el concepte l’any 2002 al Fòrum sobre l'impacte dels cursos de formació oberta per a l'educació superior. EL definiren com: “Materials d’ensenyança-aprenentatge i d’investigació a qualsevol mitjà de comunicació, de domini públic o sota una llicència oberta que permeti l'accés, l'ús, l'adaptació i la redistribució sense cost per part d'altres amb restricció limitada o no. La llicència oberta es construeix dins del marc existent de drets de propietat intel·lectual, tal com es defineix a les convencions internacionals pertinents i respecta l'autoria del treball”.

Un dels entrebancs per posar en pràctica les OER i Open Education és que les editorials dels llibres de text ho veuen com una amenaça i s’hi oposen, però també és cert que sovint és la falta de coneixement del professorat el que fa que no s’utilitzin amb més freqüència en el món educatiu. S’han dut a terme diferents estudis que ho demostren, per exemple a la Universitat de Galway (Irlanda) es va fer un estudi a 18 professors de diferents àrees per saber quina part d’aquest professorat utilitza les OEP, com i perquè l’utilitzen, o en cas contrari, si no ho fan. Els resultats demostren que un 50% d’ells les utilitzen i l’altre 50% no ho fa. Els que utilitzen les OEP, acostumen a tenir una identitat digital ben desenvolupada I utilitzen les xarxes socials tant a nivell personal com professional. En canvi, els que no, expressen la seva preocupació sobre l’ús que fan els seus estudiants de les xarxes socials I per altra banda no estan convençuts del valor pedagògic d’aquestes. 

Potser per trobar la solució a aquesta falta de coneixement de molts de professors hem d’anar més enrere, a la formació del professorat. S’han fet algunes enquestes per recopilar informació sobre l’ús (o no ús) que fan els estudiants de Magisteri de les OER, i per altra banda, també és una manera de fer-los més conscients de la seva existència i incentivar-los a utilitzar-les. Els resultats del qüestionari mostren que una gran majoria dels participants (84%) creuen que les OER poden aportar canvis positius a l’educació. En canvi, a la pregunta que si fomenta la creativitat, les respostes dels estudiants són menys unànimes. L’educació en noves tecnologies és part del currículum pels estudiants de magisteri de la UIB. Una de les tasques principals que se’ls demana és de construir una història digital (Digital Story) amb recursos que han de ser propis o amb la llicència de Creative Commons i finalment hauran de donar una llicència Creative Commons al seu propi treball. Aquest tipus de contingut facilitat la incorporació dels futurs professors dins el món dels recursos educatius oberts, per tant, es el camí a seguir.

 Per una ensenyança oberta són importants els mecanismes, processos i productes, tot i que no ha de ser vist com a objectiu final de si mateixos. L’ensenyança oberta pot facilitar un enfocament cap a l’aprenentatge social i de col·laboració. El foment i la preservació d’una societat del coneixement lliure i obert, on l’accés a la informació i al coneixement és un dret. Es tracta de facilitar experiències d’aprenentatge que siguin obertes, transparents, que permetin als alumnes ser capaços d’adquirir unes habilitats a través del desenvolupament de les seves pròpies xarxes personals d’aprenentatge (PLNs).