Avaluació i autoregulació

Font: https://flic.kr/p/68nhH1

A la primera entrada del nostre bloc vàrem tractar què consistia treballar per competències i les seves finalitats, en aquesta entrada ens centrem en la importància que té l’avaluació en el procés d'aprenentatge. Quan treballem per competències, l’avaluació té dues finalitats: l’avaluació com a mitjà per regular els aprenentatges (avaluació formativa), i com a mitjà per comprovar què s’ha après. La primera ens permet realitzar un judici de la qualitat de la tasca realitzada i decidir sobre quins aspectes es poden millorar. La segona, en canvi, està més relacionada amb la valoració dels resultats, comprovar si l’alumne ha assolit la capacitat.

En aquest context, aprendre a avaluar-se és una condició bàsica per aprendre a aprendre i per ser més autònom. És per això que el veritable problema didàctic resideix en com ajudar a l’alumne perquè sigui capaç de regular les dificultats amb les quals es troba i que el seu aprenentatge sigui, per tant, més significatiu. Segons Zimmerman, aquesta autoregulació consisteix a esbrinar com l’alumne pot controlar els seus pensaments, accions, emocions i motivació a través d’estratègies personals per aconseguir els seus objectius. Desenvolupar aquesta capacitat d’autoregular-se no serà senzill, i l’acompanyament del professorat en aquests casos serà fonamental.

L’avaluació també té la finalitat de saber quins han estat els resultats de l’aprenentatge, i ha de ser de tipus competencial. El tipus de tasques i d’activitats per fer-ho seran ben diverses, i es duran a terme en moments diferents. En aquest sentit és molt útil l’ús de la carpeta d’aprenentatge, que permet recollir activitats i reflexions sobre el coneixement. Això si, és imprescindible que les tasques d’avaluació orientades a valorar el nivell de desenvolupament competencial siguin contextualitzades, productives i complexes.

Pel que fa als objectius d’aprenentatge competencials i als criteris d’avaluació, han de ser coherents i cal compartir-los, ja que l’alumnat els ha de conèixer i ser capaços d'aplicar-los a la seva autoavaluació. Sovint els alumnes no coneixen els criteris d'avaluació; tan sols esperen la nota numèrica i no tenen l'oportunitat de reflexionar sobre el que han fet bé i els errors que han comès, per tant, no hi ha una autoavaluació: els alumnes només reben un resultat que es tradueix en èxit o fracàs. Un aspecte també important, és saber com s’arriba a una qualificació de l’assoliment de la competència. Una de les propostes més aplicada per organitzar la valoració es concreta en la planificació del que s’anomena rúbrica, una matriu que explicita els criteris de realització relacionats amb l’avaluació i els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment. L’aplicació dels criteris d’avaluació permet identificar on estan les dificultats de cada alumne/a, pels que tenen més dificultats caldrà planificar accions específiques que els ajudin a superar-les. 

Tot i que ja estàvem familiaritzats amb la idea d'autoavaluació, la lectura d'aquests articles ens ha ajudat a aprofundir-hi encara més, i a reforçar la importància d'aquesta pràctica en l'aprenentatge de l'alumnat. Considerem que una avaluació formativa ha d'aportar informació durant el procés, ha de servir a l'alumne per reflexinoar i per prendre decisions que l'ajudin a millorar, i ha de servir al professor per ensenyar millor. En canvi, l'avaluació, actualment, se centra a qualificar amb nota, i això és el que s'ha de canviar. També ens ha obert els ulls a un conjunt d'estratègies de regulació de l'autoaprenentatge que sovint es passen per alt i que poden arribar a ser clau en el procés d'aprenentatge. A més, ens hem adonat que inclús, a vegades, hem utilitzat algunes d'aquestes estratègies sense saber-ho, és per això que pensem que cal informar als alumnes d'aquestes eines.