MÈTODES PER A L'ENSENYAMENT DE LES competències

Tant l'estudi de cas com l'aprenentatge basat en problemes -d'ara endavant ABP- tenen els seus orígens en les formacions universitàries i professionals.

En l'estudi de cas, es parteix de la lectura o de l'observació d'un cas que els alumnes han d'analitzar per posteriorment arribar a una sèrie de conclusions. Pot aplicar-se en dues modalitats, A i B. La primera es basa en un cas que ja està resolt i els alumnes han d'analitzar i saber quins passos s'han seguit, i la segona consisteix en un cas que presenta una problemàtica a la que els alumnes han de donar una resposta.

L'ABP es tracta d'un mètode en el qual els alumnes, a partir d'una situació problemàtica, han d'elaborar una sèrie d'hipòtesis, teories i fer investigacions per poder resoldre el cas. D'aquesta manera, ens trobem amb alumnes motivats a l'hora d'aprendre, senten que se'ls escolta, sobretot, a través de la pràctica; succés que no passa en l'aprenentatge tradicional.

L'ABP i l'Estudi del cas, són dos mètodes que promouen la participació activa dels alumnes  per assolir un aprenentatge significatiu, de manera que obtenen una sèrie d'habilitats i coneixements que els seran útils i necessaris en un futur. Es desenvolupen habilitats cognitives, com l'anàlisi, l'argumentació o la resolució de problemes, unes habilitats que cal treballar si volem allunyar-nos de l’ensenyança tradicional i busquem el ple desenvolupament de la persona.

Font: https://flic.kr/p/W8Dq99

Per fer de l'ABP un procés d'e-a més enriquidor, s'hauria de treballar de manera interdisciplinar, ja que d'aquesta manera podem adquirir i aplicar coneixements, habilitats i valors relacionats amb altres àrees de coneixement per trobar respostes adequades als problemes plantejats. Els projectes interdisciplinaris caracteritzen per ser flexibles, horitzontals i estar en construcció constant. Inclouen reptes, treball en equip acció, esforç,... i estan més centrats en el procés que no en el resultat. Igual que amb l’estudi de casos i l’ABP, els projectes interdisciplinaris impliquen també una actitud de col·laboració i participació de tots per arribar a la meta, tot i que també permeten respectar la singularitat/individualitat de cada un dels alumnes.

Un projecte interdisciplinari ha d’ajudar a assolir els fins educatius, per tant, és més rellevant parlar de planificació que de programació, en aquest sentit. Planificar consisteix en traçar les línies generals dels actes educatius ben organitzats per obtenir-ne un objectiu determinat. Però ha de ser flexible, ja que sabem a on volem arribar però en desconeixem el camí, que s’haurà d’anar construint juntament amb els alumnes a l’aula.

Segons Stipeck (1984), a mesura que avancen els cursos escolars, el valor de l'esforç perd força a favor de la recompensa de les habilitats individuals de l’alumne, però no hauria de ser així: hem d'educar pensant en el que pot arribar a ser l'alumne i valorar el progrés que fa.

Tots aquests mètodes plantegen reptes elevats als alumnes, els motiven a treballar, sobretot, si acompanya un baix nivell d’estrès a les classes, i es fomenta d’aquesta manera un context d’aprenentatge ideal.

Com a reflexió final, considerem que aquesta entrada ha sigut la més rellevant de totes, perquè hem pogut plasmar els coneixements teòrics dels articles tractats a la nostra seqüència de projecte, d'aquesta manera l'aprenentatge és més significatiu. Hem tractat la seqüència a fer com si fos el nostre problema a resoldre, i hem utilitzat els articles per donar-li resposta. Tot i això, ha sigut un procés feixuc, ja que no estem acostumats a treballar per projectes i menys encara a elaborar-ne un, a més sumant-li la dificultat de ser un projecte interdisciplinari. En definitiva, valorem postivament aquest primer contacte amb l'ABP i esperem que ens ajudi en un futur a l'hora de treballar per projectes amb el nostre alumnat.

Seqüència: https://docs.google.com/document/d/1VCOvDTaTOMS5yaPgFuHGfi7aUcCBO6XB0UNVNeTAWHs/edit