PLE/SRL

LA NARRACIÓ DIGITAL, UNA TÉCNICA EDUCATIVA NECESSÀRIA

Font: https://flic.kr/p/pfPCgL

L'arribada de les noves tecnologies ha provocat un canvi significatiu en la societat, i amb la seva manera d'interactuar. És possible crear un debat amb algú que es troba a l'altra punta del món i aquest nou escenari ens exigeix unes habilitats específiques que necessitarem aprendre.

Com afirmen Batenson & Martin (2013) i Sawyerv (2013), els diferents instruments tecnològics s'han convertit en una nova forma d'interpretar i recrear el món que ens envolta servint-se de discursos integradors i multimodals, on les persones s'han convertit en creadors posant a les seves mans noves eines de difusió.

A les aules, el que hem de fer com a professors és ajudar als nens a adquirir habilitats d'alfabetització, per ajudar-los a llegir els missatges dels mitjans i crear discursos. En definitiva, han d’aprendre a fer un bon ús de la tecnologia. És en aquest punt on apareix la narració digital, més reconeguda com Digital Storytelling (DST), una pràctica social que comparteix certs trets amb la narrativa oral o escrita, i que gira al voltant d’un contingut concret que serà la clau de l’experiència.

El que s'aconsegueix amb aquest tipus d’activitat és que els alumnes s'impliquin, facin una recerca d’informació i puguin aprendre a elaborar narratives multimodals amb diferents llenguatges i compartir-les amb la resta dels companys. Aquest nou model implica, per tant, la participació activa de l'usuari en la construcció de la història. Els alumnes deixen de ser només receptors, per ser també creadors de continguts.

Aprenen a plantejar idees, a reflexionar, a treballar en grup i socialitzar-se, el DST és per ells un mitjà a través del qual poden expressar les seves inquietuds, idees i emocions. A nivell pedagògic contribueix a involucrar als alumnes en el seu propi aprenentatge.

És important crear nous escenaris d’aprenentatge introduint els dispositius mòbils a les aules, això facilita el desenvolupament de noves alfabetitzacions i l’assoliment de noves habilitats i capacitats socials, emocionals, i de les competències necessàries per a la formació integral de l’individu. Aquesta formació, de la qual hem parlat al nostre bloc amb anterioritat, ha de ser l’objectiu final.

Com a reflexió final, direm que el DST és un bon exemple de com utilitzar les TIC per treballar diversos aspectes fonamentals de la formació integral dels alumnes ja que fomenten el treballar en equip de forma col·laborativa, la creativitat i les habilitats digitals. També fan partícip a l’alumne del seu procés d’aprenentatge, generant en ells una motivació que els ajudarà i necessitaran per enfrontar-se a futures activitats formatives. Pensem que és un recurs més de molts que aniran apareixent al futur per a poder treballar amb els alumnes des d’una perspectiva global.

REFLEXIÓ FINAL

Aquesta assignatura ens ha servit per consolidar nocions que també hem anat treballant en altres assignatures al llarg del màster sobre la importància d’un canvi en el sistema educatiu a través de noves metodologies basades en competències, en el treball per projectes i en la importància de l’aplicació de les TIC en l’educació del segle XXI. Aquesta incorporació de les TIC ha d’anar acompanyada d’una justificació pedagògica ja que l’ús de les noves tecnologies no son una innovació pedagògica en si, sinó l’ús que se’n fa. A més, ens ha permès treballar conjuntament, veure la utilitat que poden tenir les TIC i l’ús que en podem fer a les diferents assignatures, i les complicacions i dificultats que es poden presentar a classe. Com a grup ens hem organitzat i coordinat de manera molt efectiva per a la realització de les diferents tasques.

El nostre THINGLINK:

https://www.thinglink.com/scene/991670443779817475/editor